Normalment el esquinç de turmell es una lesió que es produeix de manera fortuita per un mal moviment o un accident a la hora de fer l'acció de trepitjada. En esencia el equinç de turmell es el estirament del lligament per sobre del seu límit d'elasticitat, el que provoca la seva distensió, dessgarrament o trencament, segons la violència amb la que es sobrepasi el límit.
Factors com un calçat inapropiat amb sola alta o poc ajustat, terreny irregular, debilitat dels grups musculars protectors de la articulació o fatiga poden facilitar la aparició del esquinç.
Símptomes:
Solen ser inconfusibles, el propi moviment de al torçar-nos el turmell i la posició del dolor son els primers símptomes. A nivell de diagnóstic els símptomes son:
- Dolor intens de l'articulació amb la conseqüent limitació funcional, no poguer recolçar el peu a terra, caminar o rotació del turmell. Quan més greu es la lesió més mal fa i major es la disminució funcional.
- Inflamació de la zona afectada: sol ser el més evident d'aquesta lesió. Aquesta inflamació no comporta una deformitat o desplaçament de les parts òsies de l'articulació, es el que diferencia l'esquinç d'una luxació o fractura.
- Aparició d'hematomes: es menys freqüent però es sol donar en casos en els que es trenca algún vas sanguini. Aquesta hematoma es pot desplaçar i expandir-se cap a altres zones del peu a causa del moviment dels fluids de la lesió per el teixit conectiu. Per això es normal que el primer dia la hematoma ocupí nomès la zona lesionada i als 2-4 dies s'extengui per altres parts del peu. També el color anirà cambiant de morat a tons més groguencs i verdosos segons la hematoma vagi minvant.
- Calor local: la zona lesionada està calenta com a conseqüencia de la inflamació i la major afluencia de sang a la zona.
- Alteració de la sensibilitat localitzada a la zona del ligament lesionat.
Prevenció: Sens dubte el millor tractament per a una lesió es la prevenció, i en el cas del esquinç de turmell hi han dos factors fundamentals per a la prevenció:
- Un bon calentament: Que inclogui la movilització de la zona i lleugers estiraments per donar una mica de flexibilitat al lligament i desentumir la zona abans de la pràctica esportiva. Recorda que el calentament ha de ser progresiu en intensitat i dificultat.
- Propiocepció: els propioceptors son receptors sensorials situats en les articulacions que ens donen informació sobre la posició i velocitat del moviment de l'articulació. L'entrenament propioceptiu permet dotar al nostre cos d'informació sobre canvis de posició i canvis bioquímics a nivell muscular, el que desenvolupa mecanismes de defensa davant lesions (reflexes músculars que protegeixen del estirament excesiu dels lligaments).
Extret de: Vitonica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada